Empresa zombi, banca zombi, Estat zombi: estem rodejats

En aquestes dates de Halloween, m’ha semblat especialment apropiat parlar-vos de zombis. Aquest adjectiu aplicat a l’economia es va emprar per primera vegada durant la crisi japonesa dels anys 90, popularment coneguda com a la dècada perduda.

En el món de l’economia, un zombi és aquell que està econòmicament mort i que no té cap mena de viabilitat futura però que, enlloc de desaparèixer, segueix actiu en el mercat. A més, com a les pel·lícules de zombis, en el seu caminar erràtic destrueix i contagia tot el que troba en el seu camí.

A grans trets, el procés pervers que sofreix una economia zombi és el següent:

ECONOMIA ZOMBI

1) Esclata una bombolla immobiliària i en l’economia abunden empreses promotores que han adquirit sòl i dut a terme edificacions que ara no poden vendre al preu esperat. A més, aquestes promotores tenen un fort palanquejament (no s’han finançat amb capitals propis sinó amb deute bancari).

2) En els balanços de les promotores els actius immobiliaris estan a preu d’adquisició o a cost de producció i, malgrat que el seu valor de mercat és inferior, les pèrdues no es reconeixen a la comptabilitat. Neix l’empresa zombi.

3) Quan arriben els venciments dels crèdits, les empreses zombi no poden pagar als bancs. Es bancs però, enlloc de reconèixer les pèrdues als seus balanços, fan dues operacions de maquillatge comptable:

• Accepten els actius immobiliaris en dació en pagament del deute. (Per exemple: el banc va prestar al seu dia a la promotora 1 milió d’euros per l’adquisició d’un solar. Ara es cancel·la el deute i el banc es queda amb el solar. Malgrat que el valor de mercat actual del solar sigui de 500.000 euros, el banc el comptabilitza per 1 milió d’euros i així no obté pèrdues comptables).

• Concedeixen nous crèdits a les empreses zombis per fer front a les quotes dels antics deutes. (Es fa veure que s’està refinançant l’empresa zombi quan en realitat qui es finança és el propi banc, ja que el nou crèdit és fictici, només serveis per pagar l’antic i no reconèixer la pèrdua).

4) En el primer cas -la dació en pagament- els actius immobiliaris sobrevalorats passen als balanços dels bancs. En el segon cas, el valor del crèdit original continua intacte en els balanços dels bancs. En ambdós casos, el banc no reconeix les pèrdues a la comptabilitat. Neix el banc zombi.

5) El banc zombi contagia diferents sectors de l’economia  per diversos motius.

• El banc zombi no concedeix crèdits a empreses ni a particulars perquè no té liquiditat.

• El banc zombi dificulta la tasca de la resta de bancs, ja que per sobreviure ha de captar passiu i ha d’oferir tipus d’interès anormalment elevats. D’aquesta manera, encareix el diner per a la resta de bancs i, de retruc, per l’economia en general.

• El banc zombi sembra el dubte sobre la resta de bancs i fa que els inversors internacionals siguin enormement reticents a invertir en l’economia del país (vosaltres deixaríeu diners a un zombi?).

6) L’Estat, enlloc de combatre zombis, tal i com fan els protagonistes de les pel·lícules de zombis, el que fa és alimentar-los. És a dir, no només no intenta eliminar els zombis de l’economia, sinó que a més hi destina grans quantitats de diner públic.

7) L’Estat, com primer van fer les empreses zombis i després els bancs zombis, tampoc reconeix que una gran part dels diners aportats a la banca zombi no es recuperaran. Neix l’Estat zombi.

Aquest és, a grans trets, el que ha passat i està passant a Espanya. Vivim en un economia plena de zombis, com si ens trobéssim al mig del mític film de George A. Romero Night of the Living Dead.

En aquest context, per sobreviure, us recomano no entrar en transaccions econòmiques amb zombis, ja que, de fer-ho, teniu moltes probabilitats de convertir-vos vosaltres mateixos en nous zombis. Aneu amb compte, estem rodejats.

Josep Tanqueray – Economista – Visita el meu perfil 

Si t’ha agradat aquest article, fes una piulada al Facebook o un “m’agrada” al Twitter … o era al revés?