Türk Baklava (la situació política a Catalunya des d’un altre punt de vista)
La setmana passada vaig estar a Istambul per anar a veure un distribuïdor i realitzar una serie de visites comercials per veure com està el mercat i comparar informació (no us fieu mai de la informació d’una única font, especialment si es la del vostre distribuïdor). En una d’aquestes visites el responsable de la empresa em va convidar a dinar (per cert, excel·lent la gastronomia turca). Durant el dinar, com es habitual, vam estar xerrant de tot plegat i no només de feina. És durant aquest tipus d’àpats d’empresa quan un pot parlar de certs temes culturals, polítics i socials del país visitat en un clima més distès. També és una gran oportunitat per conèixer detalls de la vida de les persones i fer-se una idea més aproximada de realment com són.
Un cop vam acabar de dinar, el meu hoste (a partir d’aquí l’anomenarem Sr. Atatürk, com a mostra d’admiració pel gran heroi nacional) va demanar un plat de Baklava. Per a qui no hio sàpiga, Baklava són un tipus de pastissets molt típics de tota la zona centreasiàtica, fets de pasta de full, fruits secs i mel. Jo en realitat no sóc amant dels postres, però he de confessar que els Baklava m’agraden molt i sempre que viatjo a la zona intento emportar-me’n una caixeta a casa. Mentres estàvem fent un tè i menjant els Baklava em va preguntar quina era la situació a Catalunya respecte Espanya. Les notícies havien arribat a Turquia amb certa força i ell estava interessat en sentir la opinió d’un català. Jo sé que els turcs son molt nacionalistes i tenen diverses zones calentes amb els kurds per una banda i a Xipre per un altra. De fet, l’exercit turc va envair al 1974 la part nord de l’illa xipriota i van proclamar l’estat independent de la república turca de Xipre del nord. Per tant, havia d’anar amb compte a dir segons quines coses perquè la pela es la pela, senyors. Realitzant un acte de diplomàcia, característica inequívoca de la meva persona, vaig fer la puta i la ramoneta, o per entendre’ns millor, vaig fer de convergent!
Un cop li vaig haver explicat ambiguament la situació i que el motiu principal de l’ascens del separatisme era l’econòmic, ell em va dir que el seu pare era turc i la seva mare kurda, i que entenia molt bée la problemàtica i es mostrava comprensiu amb les demandes nacionalistes catalanes. Tot i això, em va dir que les demandes econòmiques no tindrien gaire validesa alhora de buscar suport internacional. Quan un estat es vol separar s’ha de buscar principalment l’argument nacional diferenciador com la llengua i cultura pròpies. Atatürk em va explicar que a la dècada dels 70 el govern turc va humiliar i reprovar tot el relacionat amb la cultura kurda i al 1978 es va fundar el partit independentista PKK. Kurdistan va rebre un gran suport internacional fins que va aparèixer la lluita armada que va deixar molts morts pel camí. No va ser fins l’any 2000 quan el PKK es va plantejar si la lluita armada era una bona via per aconseguir la independència. Actualment el Gobern turc inverteix molt en la zona del Kurdistan i els sentiments independentistes s’han refredat moltíssim.
Tot això hem va fer pensar que efectivament la situació entre Turquia i Kurdistan, encara que diferenciada, tenia força punts en comú amb la catalana. Vaig extrapolar els fets i vaig arribar a aquestes conclusions:
-
A ple segle 21 la lluita armada per aconseguir la secessió no és un instrument vàlid, no ja des de un punt de vista ètic i moral, sinó com un mitjà.
-
Si Espanya vol redreçar la situació ha de “soltar la pasta”. D’aquesta manera el sentiment separatista es rebaixarà en gran mesura.
-
Si els catalans volen la independència, apart dels motius econòmics, han de potenciar els aspectes culturals, socials i lingüístics diferenciadors amb el recolzament del menyspreu sistemàtic que rebem des de molts sectors d’Espanya, gracies mister Wert!
Altres articles relacionats:
Viatge de tornada a la realitat espanyola
Les 10 millors i pitjors companyies aèries
Cravat Croata. Un bon destí per fer negocis
Indian massala: La importància dels costums en el procés d’internacionalització
Retroenllaços