Vés al contingut

Atenuació de l’efecte boicot sobre els productes catalans

setembre 30, 2012

Boicot als productes catalans

Com ja pronosticàvem en el nostre article del 16 de setembre, des de la política i la premsa de Madrid s’ha iniciat una campanya sense precedents per fomentar la por i la incertesa envers un eventual procés d’independència de Catalunya. Un dels arguments que més vehentment citen els mitjans de comunicació madrilenys –i que més por està generant entre nosaltres- és el possible boicot als productes catalans.

Més enllà del patetisme que em desperta aquest argument, que desqualifica intel·lectualment per complet qui l’utilitza, crec que ens hem de posar a treballar per a rebatre’l. Dimarts passat, els professors de la UPF Xavier Cuadras i Modest Guinjoan, autors de “Sense Espanya: Balanç econòmic de la independència” escrivien a La Vanguardia un breu però inequívoc article sobre la qüestió. Els citats professors han dut a terme un estudi en el qual han analitzat el possible impacte econòmic del boicot. La seva conclusió és que en l’escenari més catastrofista es produiria una caiguda del 40% en les vendes de béns de consum i del 20% en les de béns d’inversió. En aquest supòsit, absolutament pessimista, el PIB de Catalunya cauria un 4%.

Si tenim en compte que el dèficit fiscal de Catalunya és cada any del 8% sobre el PIB, doncs, podem dir que globalment, des d’un punt de vista econòmic, el procés sortiria a compte. És a dir, per un costat guanyaríem un 8% en concepte de tots els impostos que van a Madrid i no tornen i, per l’altre, perdríem un 4% pels productes que els espanyols deixarien de comprar-nos.

Ara bé, aquests càlculs són fets des d’un punt de vista macroeconòmic i, per tant, no contemplen els desequilibris microeconòmics que podrien produir-se. És a dir, per un empresari que tingui el 80% de les seves vendes a l’Estat espanyol, de poc li servirà que a nivell global hi sortíssim guanyant si ell hi deixa l’empresa i el patrimoni personal pel camí. Per tant, per a minimitzar els desequilibris individuals que el boicot podria comportar, crec que seria interessant establir un sistema de compensació pels empresaris perjudicats pel procés.

La meva proposta seria establir subvencions directes a l’explotació pagades pel nou Estat català per compensar les empreses que es veiessin perjudicades pel boicot. Les característiques d’aquestes compensacions haurien de ser:

  • Sobre marge i no sobre vendes: S’hauria de compensar a les empreses pel marge deixat d’ingressar i no per les vendes brutes perdudes. Per exemple, a una empresa que vengui ventiladors a Espanya per 100 euros/unitat i que els importi de la Xina per 70 euros/unitat, se l’hauria de compensar sobre els 30 euros perduts en marge i no sobre els 100 perduts en vendes.
  • Temporals: Per exemple, de 4 anys. Tots els estudis indiquen que els efectes del boicot són molt decreixents en el temps. És a dir, al principi tenen molt efecte, però a mig i llarg termini desapareixen. Per tant, 4 anys hauria de ser més que suficient perquè les empreses poguessin refer-se.
  • Decreixents: Per exemple, el primer any del 100%, el segon del 75%, tercer 50% i quart i últim del 25%. Lògicament per no causar efectes perversos en els incentius empresarials i poder fomentar la competitivitat empresarial a nivell internacional.

Com a comentari final, dir que es tracta simplement d’una idea conceptual i que, evidentment, caldria encara desenvolupar molt la mateixa. El que vull posar de relleu, en realitat, és que per combatre la màquina de fer por engegada des de Madrid necessitem idees i mesures concretes.

Som molts els que desitgem fer el pas endavant cap l’estat propi i llançar-nos a la piscina; però necessitem estar segurs que a la piscina hi ha aigua, que aquesta està a una bona temperatura i que ningú s’hi ofegarà. Cal transmetre un missatge a la societat – i a l’empresari en concret- que la situació està sota control. La feina dels polítics hauria d’anar ara en bona mesura en aquesta direcció. Com dèiem en l’anterior article, idees i llum contra demagògia i obscuritat.

Què us sembla a idea? La veieu viable? Quines són les altres objeccions que us planteja la gent respecte al procés de sobirania nacional?

Altres enllaçs d’interès:

Empresaris i independència

Com participar amb nosaltres?

Coneixes el nostre equip?

Què és la troika?

Josep Tanqueray – Economista – Vols fer-me alguna consulta?

economia i Empresa

Si t’ha agradat aquest article, fes una piulada al Facebook o un “m’agrada” al Twitter … o era al revés?

About these ads
7 comentaris leave one →
  1. Consol Toro permalink
    setembre 30, 2012 10:09 am

    Creo que el impacto seria menor ya que la actual crisis economica (que tal como van las cosas creo que no hemos tocado fondo) hacen que el mercado español será cada vez menos atractivo. Desde hace unos años las empresas solamente para sobrevivir se están internacionalizando.

    • setembre 30, 2012 10:18 am

      Sí, totalmente de acuerdo. Pero si algún empresario catalán sale personalmente perjudicado del proceso, creo que habría que establecer algún mecanismo para compensarle. No sería justo que se arruinara por una cuestión política.

      • Consol Toro permalink
        setembre 30, 2012 10:29 am

        Estoy de acuerdo contigo, pero más que compensarle comprometerse el gobierno a encontrar viabilidad en su empresa con el nuevo panorama político (pero de manera real no con promesas huecas)
        Pero no nos engañemos tal como estamos ahora la trama empresarial que depende totalmente del comercio español no lo tiene nada bien (bajo consumo, impago de las instituciones e incumplimientos varios de todo tipo).
        En fin en mi opinion son tiempos inciertos para empresarios como trabajadores se haga lo que se haga,

  2. setembre 30, 2012 10:30 am

    Gracias por tus aportaciones Consol.
    J.T.

  3. Ricard permalink
    setembre 30, 2012 11:29 am

    Jo ja fa temps que he deixat de comprar alguns productes espanyols. Però no ha estat per fer el boicot. Jo acostumava a consumir vins de la Rioja. Un bon dia vaig descobrir que a casa nostra també es produeixen bons vins que no tenen res a envejar als d’altres zones més allunyades. El meu canvi de xip va ser el dia que en un super vaig pensar que per compensar el boicot d’alguns productes catalans, el millor que podíem fer els catalans era intentar donar vida a aquelles bodegues de casa nostra (algunes de les quals fins i tot, anant en contra de les lleis del mercat, gosaven etiquetar els seus productes en català!).
    És així com vaig començar a descobrir vins excel.lents de les zones de Costers del Segre, Empordà, Priorat, Penedès…pagant només un o dos euros més podem consumir vins igual de bons que alguns de la Rioja. D’aquesta manera recolzem els nostres viticultors i a més a més fem una compra més sostenible i de proximitat.

    Però insisteixo que no es tracta d’un boicot per part meva als productes espanyols. La prova és que continuo consumint pernil de Guijuelo (Salamanca). I és que amb el pernil s’ha de reconèixer que els espanyols són una potència mundial!

    • setembre 30, 2012 10:43 pm

      Bé, la nostra filosofia és que el consumidor ha d’escollir lliurement el producte/servei que maximitzi el seu benestar. A mi personalment, els priorats i els montsants em tenen el cor robat, però, en canvi, en qüestió de ginebres, acostumo a gastar producte importat.

      Gràcies pels teus comentaris.

      J.T.

Retroenllaços

  1. Mapa sobiranista de Catalunya: anàlisi i reflexions « PEPEGINS

Esperem els teus comentaris!

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Canvia )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Canvia )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: