Empresaris i independència

Un client em deia l’altre dia: “Mira,  n’estic ben fart. Tant de bo que Catalunya s’independitzi i així els meus fills puguin viure en un país més pròsper, ric i lliure que l’actual. Per altra banda, tinc molta por. Tingues en compte que el 80% de les meves vendes són a territori espanyol (fora de Catalunya). Si ens fan el boicot, ho perdo tot”.

Sovint es banalitza la figura de l’empresari i se’l pretén mostrar com un personatge egoista, oportunista, fred i calculador. Crec sincerament que hem de començar a superar aquesta idea. No podem generalitzar. Tal i com a ningú se li acudiria dir “l’opinió dels treballadors respecte a tal cosa és…”, tampoc té cap mena de sentit dir “l’opinió dels empresaris respecte a tal cosa és…”. Cada empresari és un món.

Parlant de política

Tots els manuals de management aconsellen no parlar mai de qüestions controvertides i fortament passionals, com ara la política,  amb els clients. I, creieu-me, intento seguir sempre aquesta pauta. Arran de la manifestació de l’onze de setembre, no obstant, no es parla d’altra cosa que de l’eventual independència de Catalunya. I us he de dir que molts i molts dels empresaris amb qui he tractat tenen una posició marcadament sobiranista.

Un empresari és coneixedor en primera persona de l’enorme quantitat d’impostos (IVA, IRPF, Impost de Societats, etc..) que, any rere any, la seva empresa paga a l’Estat espanyol sense que, aquí a Catalunya, es percebi una millora substancial de les nostres infraestructures i el nostre nivell de vida. Molts empresaris, a més, viatgen habitualment per Espanya i observen amb una estupefacció important la gran proliferació d’autovies, estacions d’AVE, aeroports i funcionaris públics que hi ha hagut a certes comunitats autònomes els darrers anys. “I tot això qui ho paga?” es pregunten, recordant la cèlebre frase de Josep Pla en la seva arribada a un New York enlluernador.

Fi de la via del concert econòmic. I ara què?

Per tot plegat, sí que us diria que, amb els empresaris amb els quals tracto, hi havia una certa unanimitat respecte a les bondats d’un concert econòmic que permetés administrar els propis impostos. Era una aposta relativament segura, on hi havia molt a guanyar i molt poc a perdre. Ara bé, arran del fracàs de la reunió Mas-Rajoy i la fi de la via del pacte fiscal, l’escenari ha canviat considerablement. Com deia Toni Soler al Twitter (@soler_toni), ara només queda “el tot o res”.

I el “tot”, és a dir, la independència, ja no és una aposta sense riscos. Aquí també hi ha molt a guanyar, però també molt a perdre, des del punt de vista d’un empresari que té gran part del seu negoci en terres espanyoles. Sovint es posa l’exemple del sector del cava i de l’èxit en la internacionalització del mateix arran del lamentable boicot que va patir uns anys enrere. Això està molt bé, però hem de ser conscients que la major part del teixit empresarial del nostre país són pimes i micropimes, que la majoria dels empresaris no parlen idiomes estrangers i que la majoria d’empreses no es poden permetre tenir un departament d’exportació. Hem de tocar de peus a terra i, ens agradi o no, la realitat és aquesta.

Conclusions

No m’interpreteu malament, no pretenc posar aigua al vi –ni al cava-, simplement vull que la posició de determinats empresaris no sigui jutjada amb lleugeresa. Crec que en l’imparable procés cap a la sobirania nacional que hem emprés caldran altes dosis de comprensió mútua, tolerància i empatia. El tarannà català crec que va en aquesta línia i és un valor afegit important del nostre país, que precisament contrasta amb l’immobilisme i el despotisme que imperen en altres regions properes.

Per tant, intentem no demonitzar ningú. Al contrari, posem-nos al seu lloc i intentem comprendre les seves inquietuds i motivacions. Només així, caminant tots junts, aconseguirem que cada vegada siguem més els que avancem cap a la sobirania plena de la nostra nació. Estic d’acord que ara és el moment, que és ara o mai, però també crec que en aquest procés necessitarem més intel·ligència que testosterona.

Altres enllaçs d’interès:

Com participar amb nosaltres?

Coneixes el nostre equip?

Què és la troika?

Toma el dinero y corre

Josep Tanqueray – Economista – Vols fer-me alguna consulta?

Si t’ha agradat aquest article, fes una piulada al Facebook o un “m’agrada” al Twitter … o era al revés?