L’hora dels herois

Dijous passat el President de la Generalitat va reclamar a Madrid un estat propi per Catalunya dins el marc de la Unió Europea i de l’euro. Una meravellosa notícia per tots aquells que temíem que, un cop més, els polítics no estiguessin a l’alçada del poble i que la multitudinària manifestació de l’onze de setembre quedés en foc d’encenalls.

Un home amb el gran sentit de la responsabilitat com el President Mas és conscient que el pas que va fer el dia 13 a Madrid és el de l’inici d’un viatge sense retorn. Com el pas de John Wayne a la mítica escena final de The Searchers, però, el de Mas també inicia un viatge que no estarà exempt d’incerteses ni serà flors i violes. I sabeu quin serà el principal enemic que ens trobarem en aquest nou camí? La nostra pròpia por; la por al canvi, la por cap allò desconegut; la por que paralitza, la por que fa fer marxa enrere. En aquest escenari, la capacitat que demostrem de combatre aquest pèrfid enemic invisible determinarà l’èxit o el fracàs d’aquest viatge col·lectiu.

Conscients d’aquest fet, des de Madrid, han iniciat -i persistiran- un bombardeig constant i massiu des de la política i des dels seus omnipresents mitjans de comunicació per avivar i fer créixer aquesta por. La Catalunya independent serà viable econòmicament? Què passarà amb les nostres pensions? Ens quedarem fora de la Unió Europea i de l’euro? Podrem resistir el boicot cap als productes catalans? El Barça no podrà participar al campionat de Lliga? Els militars es quedaran de braços creuats? Davant d’aquest gran enemic que serà la nostra pròpia por, doncs, la nostra resposta no admet vacil·lacions: ha arribat l’hora dels herois.

I qui seran aquests herois? Ras i curt: tots i cadascun de nosaltres. I cadascú en la seva mesura i possibilitats. Davant la demagògia i la foscor que alimenten la por, les nostres armes han de ser les idees i la llum. Per una banda, professors d’universitat, periodistes, tertulians, columnistes, figures públiques  i tots aquells que tenen una projecció als mitjans de comunicació han d’ésser conscients que el seu paper, arribats a aquest punt, serà clau. Que en Xavier Sala-i-Martin aclareixi al programa Divendres de Tv3 que les pensions dels catalans no corren perill o que el President del Barça recalqui en una roda de premsa que el Barça continuaria competint a la LFP en una Catalunya independent, per no citar d’altres molts exemples, són el millor remei per vèncer la por natural que tots podem sentir davant un canvi de la transcendència del qual estem parlant.

Per altra banda, queda el paper no menys cabdal que ens toca jugar a la resta de catalans. Catalans que tenim el nostre dia a dia, les nostres obligacions, les nostres famílies i amics, però els quals ara hem de donar també un pas endavant necessari per a consecució de l’èxit col·lectiu. Primer de tot, hem de vèncer la nostra pròpia por i deixar enrere vells perjudicis i complexos. En segon lloc, tenim el deure de fer una tasca de pedagogia de carrer. Tots tenim familiars, amics o coneguts que encara no ho acaben de veure clar. Així queda palès en el gran percentatge d’indecisos que mostres les enquestes. Imagineu-vos només que cadascun de nosaltres fos capaç de convèncer un sol ciutadà indecís. No diem ni dos ni tres, sinó un de sol. El resultat seria una majoria aclaparadora cap a la sobirania nacional que no tindria aturador. Qui no es veu capaç de convèncer només a una sola persona que la nostra és la causa justa?

Companys, la història ens jutjarà; i les properes generacions també ho faran. Tenim, a tocar, l’oportunitat de passar a la història com la generació que va aconseguir una gran fita. Aquest tren no el podem deixar escapar. Aquest cop no. Ha arribat l’hora dels herois. I tu pots ser-ne un.

Article conjunt de Pepegins

Si et sent identificat amb aquest manifest, et demanem que ens ajudis a difondre’l a les xarxes socials clicant als botons que trobaràs aquí sota.