El notari que es va posar vermell
Divendres passat llegia a La Vanguardia una entrevista amb el Sr. Lorenzo Dellai, president de la Província Autònoma de Trento (Trentino), i vaig recordar una anècdota viscuda ara fa uns quants anys amb un client provinent precisament d’aquella mateixa regió alpina.
Des del nostre despatx, duem la gestió comptable, laboral i mercantil de filials a Espanya de diverses multinacionals europees. Una d’elles és la filial d’una multinacional italiana, els headquarters de la qual estan ubicats al Trentino. El seu president, Don G.C., és un personatge molt carismàtic i entranyable. Malgrat la seva elevada posició social (entre d’altres, ha estat guardonat amb el títol de Cavaliere dell’Ordine al Merito della Repubblica Italiana), sempre tracta tothom amb una proximitat i una cortesia remarcables.
Don G.C. acostuma a visitar-nos un parell de vegades a l’any i, aleshores, li exposem un breu informe de com van les coses a la seva filial espanyola. També aprofitem la seva visita, quan és el cas, per tal d’elevar a públic (davant de notari) acords varis de caràcter mercantil que requereixen de la seva signatura. I fou en una d’aquestes visites a cal notari, quan es va produir-se l’anècdota que us volia comentar:
El notari amb el qual treballem normalment té origen aragonès i, tot i que ja fa més d’una dècada que viu a Catalunya, sempre s’expressa en castellà. Aquell dia, quan el notari va començar a llegir l’escriptura en veu alta, Don G.C. va demanar permís per interrompre’l i va preguntar-li per què no la llegia en català. Aquest va respondre que ell era d’origen aragonès. Don G.C., tot seguit, li va preguntar quants anys feia que vivia a Catalunya. En respondre el notari que més de deu, Don G.C. li va dir que no comprenia com una persona amb la capacitat que se li suposava a un notari podia estar més de deu anys vivint a Catalunya i no haver après encara el català. El notari, aleshores, es va enrojolar com un tomàquet.
Jo guaitava l’escena amb una certa perplexitat. Un Cavalieri italià –en italià- recriminant a un notari aragonès el fet de no parlar-li en català. “No treballa vostè a Catalunya? Doncs vostè hauria de parlar en català. Jo sóc italià i comprenc el català perfectament” va continuar -en italià- Don G.C.
Per un costat, tenia ganes d’aixecar-me i fer-li una abraçada a Don G.C. per haver tingut el coratge d’expressar quelcom que, per a un català, és molt complicat poder arribar a dir. I més a tot un notari. Per l’altre, però, també he de dir que em va saber greu pel notari, amb el qual sempre he tingut una relació cordialíssima. El pobre va quedar completament fora de joc.
Per intentar trencat el gel, vaig prendre la paraula i vam estar parlant una bona estona de les peculiaritats del Trentino i de les semblances i diferències amb el cas de Catalunya. Amb l’ambient ja molt més distès, el notari va explicar que ell sabia escriure perfectament el català però que no s’atrevia a llançar-se a parlar-lo. El seu raonament –i us he de dir que l’entenc perfectament- va ser que si en la seva vida professional emprava el seu català poc polit, el fet de cometre errades lingüístiques li restava molta credibilitat davant dels compareixents. I per un notari, la credibilitat ho és tot.
Al final, tot va quedar en una anècdota i es van signar tots els acords sense més problema. Coma reflexió, he de dir que la manera desacomplexada i directe amb la qual Don G.C. va expressar una idea tan evident sobre la llengua, em va fer palesos els grans tabús que encara arrosseguem bona part dels catalans pel que fa a aquesta mena de qüestions. Sincerament, crec que tenim força a aprendre dels nostres veïns del Trentino. Sense anar més lluny, ells gestionen un 90% dels seus propis impostos. Com a missatge final, us deixo amb una frase prou significativa del seu president Lorenzo Dellai: “Una Europa construïda a partir d’estats centralistes no té cap futur”.
Darrers articles publicats:
Aclariments sobre les retencions a professionals
160 economistes contra Frau Merkel
Josep Tanqueray – Economista – Vols fer-me alguna consulta?
Si t’ha agradat aquest article, fes una piulada al Facebook o un “m’agrada” al Twitter … o era al revés?
Molt interessant i divertit. Gràcies!