Tots els habitatges amb etiqueta energètica a partir del 2013. Spain is different?
El nou projecte de reial decret pel què s’aprova el procediment bàsic per la certificació energètica dels edificis contempla que a partir del dia 1 de gener de 2013 tots els propietaris que venguin o lloguin un habitatge hauran de presentar el certificat d’eficiència energètica, Es tracta d’una mesura imposada per Bruseles, i ja fa temps que a molts països europeus s’aplica. Fins ara, aquest certificat es demanava en els projectes d’obra nova, però a partir del 2013 també s’haurà de fer pels habitatges usats que vulguem llogar o vendre. Amb aquesta mesura, l’etiqueta energètica de l’edifici ajudarà a l’usuari a decidir-se a l’hora de comprar o llogar un habitatge, com passa a altres països com França, on és normal veure la lletra de cada habitatge en totes les immobiliàries.
Efecte de la mesura en els diferents agents implicats
El propietari: Haurà de fer les gestions necessàries per obtenir l’etiqueta de l’habitatge, que consistiran en encarregar a un tècnic que analitzi el comportament energètic de l’immoble i el certifiqui. Serà quelcom semblant al què passa ara amb la cèdula d’habitabilitat a Catalunya, amb la diferència que l’obtenció de l’etiqueta no obliga a actuar en la millora energètica de l’edifici.
El comprador o llogater: El gran beneficiat de la mesura, ja que tindrà més informació a l’hora de triar el seu habitatge. Bé, sempre i quan el propietari no decideixi encarir el producte com a conseqüència de la nova mesura.
Com interpretar les etiquetes energètiques
Les etiquetes ens donaran 3 dades que hem de saber interpretar:
Consum d’Energia Anual: L’energia final que consumeix l’edifici, és a dir, els kwh que ens surten a les factures de gas, per exemple. És una dada important, ja que va directament relacionada amb els diners que ens costarà viure en un edifici. Ens ho donen en kwh/m2 any (el què ens ha de servir de referència per comparar varis immobles) i en kwh/any.
Emissions de CO2 Anual: Aquesta dada fa referència a les emissions a l’atmosfera de CO2 derivades de l’ús de la casa i no sempre és proporcional al consum energètic de l’habitatge. Per exemple, si tenim una casa amb una demanda energètica alta (malt dissenyada, poc aïllament, finestres dolentes, etc) però utilitzem una font d’energia renovable per calefacció i aigua calenta (com pot ser la biomassa), tindrem emissions de CO2 pràcticament nules però un consum energètic alt i, per tant, ens gastarem molts euros a final de mes.
Lletra de l’edifici: La lletra de l’edifici (que pot anar de la G a la A) ve determinada pel les emissions de CO2. A menys emissions, lletra més alta. Aquesta dada pot portar molta confusió, ja que, com he comentat en l’exemple anterior, podem tenir una lletra A però una casa molt poc eficient.
Com heu vist, des del punt de vista de consumidor normal, és a dir, sense una gran consciència ecològica, la dada més important és el consum d’energia final i no la lletra final. Personalment, crec que aquest aspecte portarà molta confusió a la gent, i ha estat una gran relliscada del Ministeri d’Energia espanyol. A continuació podeu veure un exemple de com ho van fer a França, amb dues lletres diferents diferenciant clarament els conceptes de consum i emissions. Però ja ho sabeu, SPAIN IS DIFFERENT.
Doncs imagino que pels que vivim en pisos on tot es elèctric ens complicarà una mica més la possible venda del pis. Gràcies
Tens raó Rosa, si és un pis amb instal·lació elèctrica que consumeix molta energia, el fet de tenir l’etiqueta implicarà que el comprador podrà saber quant gasta el teu edifici en comparació amb els altres. Vaja, que posarà en paper el què tu ja deus patir especialment els mesos d’hivern.
La solució? Doncs rehabilitar per poder reduir la demanda energètica (millorar aïllament, finestres, instal·lacions, etc.) i així l’edifici serà més eficient i consumirà menys.