160 economistes contra Frau Merkel
Una de les meves cançons preferides del geni bisbalenc Jaume Pla (a.k.a. Mazoni) és Perduts en la boira. La tornada de la cançó diu “perduts en la boira, però agafats de la mà”. Em sembla una imatge poètica d’una gran força, que il·lustra la importància d’estar units i tenir un referent en moments de confusió i d’incertesa. Doncs, amics meus, ara mateix Europa està perduda en la boira però lamentablement no està agafada de la mà.
La sensació de manca d’unitat i lideratge que s’ha evidenciat a Europa és dels trets més negatius de l’interminable crisi econòmica que estem vivint. A les persones que ocupen càrrecs de responsabilitat se’ls pot arribar a perdonar moltes coses, però mai el fet de no haver sabut o no haver volgut estar a l’alçada de les circumstàncies. I a Europa ara mateix em resulta difícil trobar algun polític amb veritables responsabilitats que hi hagi estat.
Després de la darrera cimera europea de caps d’estat, finalment semblava que europeus del nord i del sud estaven disposats a aparcar demagògies estèrils i a posar-se a treballar conjuntament per enfortir el projecte comú europeu. Semblava que, finalment, els veïns del nord havien interioritzat la necessitat d’actuar per tal de treure del fangar a països com Espanya o Itàlia (els quals s’enfonsen, sigui dit de passada, mentre el Sr. Mario Draghi juga a fer bromes fora de lloc com ara comparar Espanya amb el plor de Balotelli). Però malauradament tot va resultar ser un autèntic miratge, tal i com va quedar demostrat quanla Sra. Merkelva aigualir els acords de manera descarada davant la pressió de part de l’opinió pública del seu país.
I tot plegat va venir provocat, en gran mesura, per una carta oberta als mitjans de comunicació signada per 160 economistes germànics que criticava amb duresa els pactes acordats a la cimera. La carta deia, entre d’altres, el següent:
“Queridos conciudadanos: las decisiones a las que ha llegado la canciller en la cumbre de los países de la UE son falsas. Nosotros, economistas de los países de lengua germana, vemos con gran preocupación el paso hacia la unión bancaria como una colectivización de las deudas de la banca del eurosistema. Las deudas bancarias son casi tres veces tan grandes como las deudas estatales y suponen varios miles de millones en los cinco países en crisis. Los contribuyentes, pensionistas y ahorradores de los hasta ahora países sólidos de Europa no deben ser responsables de la devolución de esta deuda.”
Sincerament, que 160 economistes es posin d’acord per escriure un manifest en qüestió de dies és quelcom que només pot passar a un país tan disciplinat com Alemanya. Penseu que si els economistes tenim fama d’alguna cosa és de no posar-nos mai d’acord. Se’m fa, per exemple, molt difícil d’imaginar un consens i una carta oberta de les mateixes característiques a nivell espanyol o català. Per altra banda, no estaria malament recordar a aquests 160 economistes que gran part de l’endeutament que tenen els bancs espanyols és precisament amb altres bancs alemanys i europeus. Per tant, parlar de col·lectivització de deutes en un context de globalització financera absoluta, em sembla, si més no, pueril.
El que queda evidenciat una vegada més és que la caverna mediàtica alemanya té molt i molt poder i que ha instal·lat en la opinió pública del país un concepte senzill però molt exitós: els països del sud d’Europa som una colla de ganduls amb les butxaques foradades que hem viscut com a nous rics a costa dels alemanys i que ara hem d’expiar les nostres culpes amb una llarga sofrença. Sense matisos, implacablement, sense volta de full.
La tonada de “Perduts en la boira” continua amb “ja no hem de demanar perdó mai més”. Malauradament, aquí tampoc coincidim amb la cançó, ja que un té la sensació que els europeus del sud encara haurem de continuar demanant perdó per un temps més. En efecte, la voracitat per a la genuflexió d’altri que estan mostrant els veïns del nord sembla no tenir aturador. Com és sabut, qui paga mana. Si més no a tot arreu menys a Catalunya. Però aquesta és una història que deixarem per un altre capítol. Tot seguit us poso el vídeo de la “Perduts a la boira” per aquells que no la conegueu.
Josep Tanqueray – Economista – Vols fer-me alguna consulta?
Si t’ha agradat aquest article, fes una piulada al Facebook o un “m’agrada” al Twitter … o era al revés?
Alemanya està duent a terme l’invasió d’europa d’una forma sigilosa però socialment molt violenta. “Pepegins”,gràcies per la feina que feu.