Última hora sobre l’amnistia fiscal

Quan va fer-se públic el primer redactat de la mesura de recaptació fiscal extraordinària promoguda pel govern espanyol popularment coneguda com a “amnistia fiscal”, la idea més estesa dins de la professió és que tot plegat acabaria essent un autèntic fracàs.  I és que l’ambigüitat de la norma va fer que els assessors fiscals fóssim molt cautelosos de cara a recomanar als nostres clients d’acollir-se a aquest procés extraordinari.

Els dos principals esculls que es trobaven a la mateixa eren:

-Dificultat per declarar els diners en efectiu

Per a poder-se acollir a la mesura especial de regularització, el contribuent havia de provar que els diners declarats provenien d’abans del 31 de desembre de 2010. El problema, doncs, amb els diners en efectiu no ingressats al banc és que no es pot demostrar de quin any provenen. Per tant, inicialment, semblava que tota la gent amb diner no declarat en efectiu no es podria beneficiar de la mesura. És clar, això en el país d’Europa amb més bitllets de 500 euros en circulació, semblava tot un contrasentit.

-Incertesa respecte futures inspeccions d’Iva, Successions i Patrimoni

L’amnistia fiscal només fa referència a impostos com el de la renda o el de societats. No obstant, una quantitat defraudada en aquests impostos també pot determinar deutes tributaris en altres impostos com ara IVA, Impost de Successions o el recentment recuperat Impost sobre el Patrimoni. La por de molts assessors fiscals és que aflorant una quantitat mitjançant l’amnistia fiscal, si bé inicialment tingui un cost de només el 10%, a la llarga acabi sortint molt més car si l’Agència Tributària també acaba liquidant aquests altres impostos.

Atesa l’allau de consultes i la sensació d’incertesa general, la Direcció General de Tributs ha emès un informe per a mirar d’aclarir els punts més controvertits de la norma. Aquí us penjo el text per si esteu interessats a conèixer-ne tots els detalls: Informe DGT sobre la declaració tributària especial.pdf

Amb les darreres novetats, doncs, sembla que s’ha solucionat el tema dels diners en efectiu. La DGT ha aclarit que si el contribuent ingressa primer els diners en un compte corrent d’una entitat financera (tant d’Espanya com d’un altre estat comunitari) i després fa la declaració tributària especial, s’entendrà que els diners provenen d’abans del 31 de desembre de 2010 i, per tant, es donarà per bona la liquidació i el contribuent només haurà de pagar el 10%.

En les darreres compareixences dels responsables del Ministeri d’Hisenda, i en concret del ministre Montoro, també s’ha aclarit que pel que fa als patrimonis provinents d’exercicis prescrits (la prescripció fiscal és en l’actualitat de 4 anys) també es podrà utilitzar el procés de declaració tributària especial i, per tant, s’abarateix també el cost fiscal per a incentivar les repatriacions de capital.

En resum, sembla ser que el govern espanyol vol enviar un missatge clar: tots els contribuents que decideixin regularitzar la seva situació pagaran només un 10% i ni un euro més per tot el procés.

Personalment, crec que, una vegada ja s’ha pres la decisió de fer una amnistia fiscal, no es pot fer a mitges. Si es genera el mínim dubte sobre la seguretat jurídica i fiscal d’un procés d’aquesta mena, l’evasor fiscal no té les garanties suficients per a acollir-s’hi.

Per posar un exemple pràctic, voldria fer la comparació amb un restaurant wok d’aquests que ara tenen tant èxit. Si al client li proposes menú tancat de 20 euros, tot inclòs i a menjar tant com ell vulgui, probablement l’establiment s’omplirà. En canvi, amb una proposta ambigua, com ara, “en principi seran 20 euros, però ja ho veurem, perquè depèn del que mengis, a la millor hem de cobrar suplements, però tu menja tranquil que ja et passarem la factura”, és probable que l’establiment quedi ben buit.  I això és el que havia passat fins ara amb l’amnistia fiscal: s’havia anunciat una barra lliure però el contribuent no tenia la seguretat que només li acabés costant el famós 10%. Amb els darrers aclariments, en canvi, sembla que la mesura pot començar a guanyar més adeptes.

Amb tot, com a darrera incertesa, persisteix l’actitud frontalment contrària al projecte del cos d’inspectors d’Hisenda, als quals no els queda més que acatar les lleis però que són, al cap i a la fi, els responsables de dur a terme les inspeccions i aixecar les actes fiscals.

Veurem com acaba tot plegat.

Josep Tanqueray – Economista – Vols fer-me alguna consulta?

Si t’ha agradat aquest article, fes una piulada al Facebook o un “m’agrada” al Twitter … o era al revés?