Què és la prima de risc?
Molta gent em pregunta què és la prima de risc. I ho trobo d’allò més normal, ja que és una expressió que sentim diàriament als mitjans de comunicació: que si la prima ha pujat, que si ha superat els 500 punts bàsics, que si puja més ens hauran d’intervenir, etc… Per aquest motiu, en l’article d’avui intentaré explicar en què consisteix aquesta famosa prima de risc de manera planera i per a tots els públics.
Ho explicaré mitjançant un exemple on crec que el concepte queda molt clar:
Imaginem que tenim dos amics:
-
En Pere és un xicot prudent i responsable, treballa de funcionari de l’Estat, no acostuma a estirar més el braç que la màniga, està casat amb la seva xicota de tota la vida, viu en una casa de la seva propietat, va a missa cada diumenge i mai ha deixat de pagar cap deute a ningú.
-
En Jofre és un xicot inestable i d’humor molt canviant, agafa feines esporàdiques, cap de les quals li dura més de sis mesos, porta un ritme de vida més alt del que li permetrien els seus ingressos, està solter i surt cada nit a fer unes copes, no té una residència fixa sinó que una nit la passa a una casa i l’altra nit a una altra, ha tingut alguns problemes menors amb la justícia i més d’una vegada ha deixat de pagar algun deute.
Cas 1) Us ve a veure en Pere i us demana si li podeu deixar 20.000 euros per unes obres que vol fer a casa. Diu que el banc li demana un interès molt alt i que, per pagar-li a un tercer, prefereix pagar-li a un amic. Pacteu un interès del 5% i que us torni els diners en 4 anys. Els dos esteu contents i aneu a sopar per celebrar l’acord.
Cas 2) Us ve a veure en Jofre i us demana si li podeu deixar 20.000 euros per tapar forats. Diu que se li han acumulat molts deutes i que no troba qui li deixi diners. Diu que no us preocupeu, que canviarà i que, a partir d’ara, serà un tio més seriós. Diu que ell calcula que en 4 anys us els haurà pogut tornar.
La pregunta és: Deixaríeu els diners a en Jofre? Us compensaria deixar-li diners a canvi d’obtenir un 5% de rendibilitat?
Deixant a banda raons d’amistat, suposo que la majoria des d’un punt de vista racional no deixaríeu ni un euro a en Jofre. En qualsevol cas, no per un 5%. Però, i per un 10% anual? O per un 20% anual o per un 30% anual?
Probablement, arribaria un moment en el qual el tipus d’interès ofert per en Jofre us compensaria el risc (o la por) de que en Jofre no us tornés els diners. La diferència entre el tipus d’interès que heu pactat amb en Pere i el tipus d’interès que pactaríeu amb en Jofre és la prima de risc d’invertir amb en Jofre respecte d’invertir amb en Pere.
Podeu canviar les persones d’aquest exemple per països: canvieu en Pere per Alemanya i en Jofre per Espanya i tindreu la definició de prima de risc país. És a dir, quin diferencial de tipus d’interès m’han de pagar per compensar-me el risc de prestar diners a algú sobre el qual no em refio del tot.
Per tant, per ésser més correcte, quan els mitjans de comunicació parlen de “prima de risc”, haurien de parlar de “prima de risc o diferencial d’interès del bo espanyol a 10 anys respecte del bo alemany a 10 anys”.
També comentar-vos que quan parlen de punts bàsics es refereixen a alguna cosa tan simple com aquesta: entre un interès de l’ 1% i un del 2% hi ha 100 punts bàsics. Si el diferencial d’interès entre els bons a 10 anys espanyols i alemanys ha passat, per exemple, del 4,5% al 5,0% això vol dir que hi ha hagut un augment de 50 punts bàsics. Fàcil, no?
Per acabar, només apuntar que avui la famosa prima de risc ha arribat a 539 punts bàsics. Com veieu, no ens tenen per un país massa seriós … però tranquils, canviarem. Sí, com en Jofre.
Altres articles relacionats:
Josep Tanqueray – Economist – Vols fer-me alguna consulta
Si t’ha agradat aquest article, fes una piulada al Facebook o un “m’agrada” al Twitter … o era al revés?
Acabo de descobrir aquest blog per casualitat i m’ha encantat. Molt bo l’exemple que poses sobre en Pere i en Jofre. Les teves explicacions són molt amenes i didàctiques! Et felicito. No és fàcil redactar amb tanta claredat. Podries dedicar-te a donar classes d’economia! No ho dic de broma. Explicar idees o conceptes més o menys complexes amb exemples senzills i entenedors és un art que poques persones i/o professors dominen.
Per cert, mirant el gràfic veig que la prima de risc de Portugal o Irlanda està per sobre de 1000. Vol dir això que hi ha una diferència del 10% entre els bons portuguesos o irlandesos a 10 anys i els bons alemanys a 10 anys?
I una altra cosa. A què es deu la caiguda de les primes de risc que hi va haver en tots els països del gràfic pels voltants del maig del 2010?
Gràcies
Moltes gràcies pels teus comentaris Ricard. estem molt contents que t’hagi agradat l’article. Et convidem a seguir-nos i a seguir participant amb nosaltres. Trobaràs les maneres de fer-ho a l’apartat PARTICIPACIÓ.
El que dius de Portugal o Irlanda és correcte. Es tracta de països intervinguts i la prima de risc està del tot desbocada. Perquè et facis una idea, l’interès del bo portugés a 10 anys, per exemple, al mes de febrer de 2012 va arribar a un interès del 17% i ara està en un 12%. L’interès que paga Espanya és ara mateix del 6,5% aprox. Hi ha, doncs, una gran diferència.
Pel que fa a la teva pregunta del canvi de tendència que s’observa cap a maig del 2010, la clau és que en aquell mes va ser quan va acabar d’esclatar tot l’afer de Grècia. A partir d’allà, les primes de risc s’han disparat.
Gràcies novament per les teves aportacions.
J.T.