Acomiadament objectiu (despido objetivo)

Tal i com està l’economia aquests darrers anys, una de les feines que es presenta amb més freqüència a economistes i advocats és la relacionada amb l’acomiadament de treballadors. És molt freqüent que empreses que estan patint les conseqüències de la crisi econòmica vulguin reduir els seus costos i moltes vegades això passa per desprendre’s d’alguns treballadors.

Un mecanisme que cada vegada és més utilitzat és el dels acomiadaments per causes objectives. Abans de la crisi, la majoria d’acomiadaments que es duien a terme eren els anomenats improcedents. En aquells casos la indemnització que rebia el treballador era de 45 dies per any treballat (abans de la reforma laboral). En l’acomiadament objectiu, en canvi, la indemnització és menys de la meitat: 20 dies per any treballat.

Tot i que l’acomiadament objectiu era una figura ja regulada per la legislació laboral, ha anat cobrant més importància dia rere dia. A grans trets, podem dir que n’hi ha dos grans tipus:

•  Acomiadament per causes organitzatives

• Acomiadament per causes econòmiques

El primer tipus d’acomiadament ve fixat per la necessitat de l’empresa de prescindir d’un lloc de treball per causes d’organització internes. L’exemple típic que poso sempre és el d’una empresa que es dedica a produir i vendre algun producte. De sobte, l’empresa decideix que no li és rendible continuar fabricant i es converteix en una comercial. Lògicament, l’empresa deixa de necessitar tot el personal que tenia empleat a la fàbrica. Segons la legislació, l’empresa pot prescindir d’aquests llocs de treball d’una manera justificada abonant aquesta indemnització reduïda.

L’altra supòsit ve causat per la mala marxa econòmica de l’empresa. Fins fa poc, hi havia força incertesa jurídica sobre com declarar un acomiadament objectiu per causes econòmiques correctament o incorrectament aplicat. A la pràctica, si el treballador i l’empresa no es posaven d’acord, la cosa acabava en un procés de conciliació on, per evitar les parts anar a judici, normalment s’arribava a un acord intermedi (per exemple 30 dies per any treballat).

Als advocats ens interessava arribar a un acord, ja que sempre es tenia certa por de la sentència del jutge, ja que el mateix no tenia criteris objectius establerts en la llei per a dictaminar si realment es tractava d’un acomiadament objectiu per causes econòmiques o no.

Darrerament, la normativa s’ha fet més objectiva i, avui en dia, el criteri és el següent: una empres podrà acomiadar per causes econòmiques quan compleixi alguna de les següents condicions:

1. Existència de pèrdues actuals
2. Existència de pèrdues previstes
3. Disminució de tres trimestres consecutius de les vendes

Com es pot veure, arran de la reforma laboral, la cosa ha quedat força clara. Ara mateix es pot dir que una empresa que no vagi massa bé, podrà gairebé sempre acomiadar els treballadors mitjançant la indemnització de 20 dies per any treballat. Ja sabem que amb la comptabilitat 2 + 2 poden ser o bé 3 o bé 4 o bé 5. Aquí es tracta, doncs, de jugar amb els criteris comptables per a justificar pèrdues actuals o previstes i la resta es facilita molt.

El problema més important per aplicar aquest tipus d’acomiadament el tenen les empreses que, tot i no anar massa bé, segueixen tenint beneficis comptables. En aquest cas s’ofereix la possibilitat de justificar la mesura mitjançant el descens de vendes en tres trimestres consecutius. Aquí la redacció de la llei era molt millorable, ja que no diu si la disminució és intertrimestral o interanual. De moment, s’ha interpretat la normativa com a diminució intertrimestral (és a dir, comparant per exemple el tercer trimestre de l’any N amb el segon trimestre de l’any N) i no com a interanual (és a dir, comparant per exemple el tercer trimestre de l’any N amb el tercer trimestre de l’any N-1).

Fruit d’aquesta interpretació, les empreses amb un component d’estacionalitat en les seves vendes quedaven quasi sempre excloses del criteri d’aplicació. Em consta, no obstant, que aquest aspecte es corregirà amb les esmenes introduïdes a la reforma laboral, segons es va aprovar el passat dijous al Congrés i es parlarà tant de disminucions interanuals com intertrimestrals. Seria el més correcte.

Bé, no m’estenc més. Aquest tema dóna molt de si. Si uns interessa el tema dels acomiadaments i la legislació laboral, ja m’ho direu i escriuré algun article més al respecte.

Sara G’Vine – Advocada Vols seguir-me a les xarxes socials? Clica sobre la icona que més tinteressi.