De què tenim por?
La por, segons la definició del Gran Diccionari de la Llengua Catalana, és l’ “Aprensió que hom té que li esdevingui algun mal, que s’esdevingui alguna cosa contrària a allò que desitja”. La por, per tant, és eminentment subjectiva i està directament lligada a la percepció que algú té respecte el que pot ocórrer en un futur més o menys proper.
En l’àmbit financer la principal por que pot experimentar un inversor és la de perdre els diners invertits. En aquest context, m’agradaria destacar una notícia que crec que ha passat força desapercebuda: Avui Alemanya ha emès i col·locat amb èxit entre els inversors 4.600 milions d’euros en bons a 2 anys a un interès del 0%.
Sí, ho heu llegit bé: bons a 2 anys a interès zero. És a dir, estem parlant d’una operació financera on l’inversor deixa avui, per exemple, 10.000 euros a l’Estat Alemany a canvi que d’aquí a dos anys, l’Estat Alemany li torni aquests mateixos 10.000 euros. Ni un euro més. Rendibilitat del 0% TAE. Sembla increïble, no? Doncs, encara que sembli mentida, s’ha cobert tota la emissió de bons. Un èxit total.
Alguns us preguntareu, com aquell famós portuguès de ditada fàcil: per què? Com és que algú deixa diners a Alemanya a canvi d’absolutament res? La resposta és senzilla: perquè té por, molta por. I de què té por? Doncs, com tot inversor, té por de perdre els seus diners. M’explico:
Analitzem, per exemple, el cas d’un inversor espanyol.
-
Escenari A) Si l’inversor té menys de 100.000 euros, aquests diners estan coberts pel fons de garantia de dipòsits. És a dir, si el banc on té dipositats els seus estalvis fes fallida, aquest fons de garantia cobriria els dipòsits i l’inversor recuperaria els seus diners. (en aquesta situació, l’inversor no té motius fonamentats per tenir por)
-
Escenari B) Si l’inversor té més de 100.000 euros, tot el que superi aquesta xifra no està cobert pel fons de garantia de dipòsits. És a dir, si, per exemple, l’inversor té 3 milions d’euros al banc, en cas que el banc faci fallida, l’inversor perdria 2.900.000 euros i recuperaria només 100.000 euros. (en aquest situació, és força comprensible que l’inversor pugui tenir por).
-
Escenari C) El fons de garantia de dipòsits està garantit per la resta d’entitats de crèdit. Si l’entitat o entitats que fan fallida suposen un percentatge elevat sobre el total del sector financer, el fons de garantia de dipòsits no tindria prou fons per cobrir tots els dipòsits de les entitats fallides. La conseqüència immediata d’aquest escenari seria un “corralito”. (aquest escenari és apocalíptic i molt poc probable a curt termini però, com veieu, fa por, i avui estem parlant de la por.)
Els inversors que han comprat aquests bons alemanys a interès del 0% a 2 anys es troben probablement en els escenaris b) o c). O bé tenen molts diners i tenen por que en cas d’una fallida bancària només poguessin recuperar una petita part del seu patrimoni, o bé tenen por que hi hagi un cataclisme financer i els enganxi un “corralito”.
En qualsevol cas, són gent que ha decidit lliurement perdre el dret a disposar de part dels seus diners durant dos anys sense obtenir absolutament res a canvi. Gent que prefereix tenir un paperet on l’Estat Alemany es compromet a pagar una determinada quantitat d’euros d’aquí dos anys abans que deixar els seus estalvis en una entitat financera en un compte corrent o en un dipòsit a termini remunerat. I, si us he de ser sincer, que l’emissió de bons hagi estat un èxit tan gran em provoca força, força por.
Altres articles relacionats:
Estic espantat - Josep Tanqueray
Alemania emite hoy bonos a dos años sin intereses – Lalo Agustina
El presidente del Parlamento Europeo ve preocupante que Alemania se financie gratis - Efe
Retroenllaços