Economia i nostàlgia
Existeix el tòpic que els economistes som persones fredes i calculadores. I si us he de ser sincers, reconec que aquesta fama té força correspondència amb la realitat. Moltes vegades els economistes ens veiem obligats a bandejar sentimentalismes i a analitzar dades amb fredor. La nostra feina és la d’aconsellar i prendre decisions basades més amb el cap que amb el cor. Fora del nostre àmbit de treball, en canvi, cadascú és com és i no crec que sigui possible establir patrons de comportament comuns del nostre col·lectiu en aquest sentit.
Per demostrar-vos que l’economia va més enllà de dèficits, retallades i especulacions borsàries, avui he volgut escriure un article força diferent dels que escric habitualment. Fa un parell de setmanes vaig tenir el plaer de conèixer una petita meravella, relacionada amb la història econòmica, que vull compartir amb tots vosaltres: el Centre d’Interpretació de l’Antic Comerç de Salàs de Pallars.
Salàs de Pallars és un poble que es troba a cinc minuts de Tremp. Anys enrere, s’hi feia una de les fires de cavalls més importants de tota la península ibèrica. Durant uns quants dies l’any, el poble es transformava i acollia milers de visitants que venien d’arreu per assistir a la fira. L’evolució econòmica i l’arribada de cotxes i tractors, no obstant, van acabar fent-la desaparèixer. Aquest factor, juntament amb la decadència rural general del país, van provocar que el poble perdés gran part de la seva població i, de retruc, també la majoria dels seus comerços.
Ara fa uns anys, i gràcies a la col·lecció privada del Sr. Francesc Farràs (milers d’objectes relacionats amb el petit comerç local), va sorgir la iniciativa de reconstruir diversos establiments comercials tradicionals al bell mig del nucli urbà de Salàs. El resultat és una autèntica delícia, tant per a nostàlgics com per a curiosos amb ganes d’ésser transportats per unes hores a un temps que ja no tornarà. En concret, es poden visitar establiments tradicionals ambientats a la primera meitat del segle XX, com ara una barberia, un estanc, una farmàcia, un cafè o una botiga d’ultramarins.
Cal destacar també de manera molt notable que la visita és guiada i que el guia és una persona molt documentada i molt coneixedora de la zona. Les seves explicacions estan farcides d’anècdotes i ajuden a comprendre l’evolució econòmica que ha experimentat el nostre país durant el segle vint. Realment, uns visita molt recomanable, que ens proposa analitzar el pas del temps i l’evolució econòmica a través dels objectes de gran consum.
Aquí us mostro alguna de les fotografies que vaig fer durant la visita. Com veureu, les vaig haver de fer sense massa miraments i, sens dubte, no arriben a reflectir la màgia de les botigues. Amb tot, sí que us ajudaran a fer-vos una idea del projecte dut a termea Salàs.
(Nota: les botigues només són accessibles mitjançant visita guiada dissabtes, matí i tarda, i diumenge matí. Recomanat consultar els horaris de les visites amb antelació).
Per a més informació, aquesta és la pàgina web de l’Ajuntament de Salàs de Pallars: http://salas.ddl.net/index.html
Bé, ja hi heu vist, els economistes també tenim el nostre costat sentimental. Per cert, si algú s’anima a visitar el poble i les botigues, espero que al tornar m’expliqui si li han agradat tant com a mi.















a mi hi ha un poble del nord de Tarragona que m’agrada més…
Hola Pimpam,
Doncs si ens dius com es diu el poble, a la millor el podem anar a veure i tot, jeje
J.T.