Observacions sobre el nou decret d’habitabilitat

El divendres 27 de maig va sortir publicat a les pàgines salmó de La Vanguardia un article titulat Minihabitaciones, en què es destacava el canvi de la superfície de les habitacions en el nou decret d’habitabilitat com un gran pas cap a la flexibilitat dels nous habitatges. En el meu sector fa temps que circula l’esborrany del nou Decret d’Habitabilitat i, un cop llegit, no crec que l’article encerti amb el diagnòstic. Que quedi clar que no vull assenyalar la periodista, ja que entenc que ha treballat sobre la informació que ha donat de moment la Generalitat, però destacar com a canvi més important el fet de canviar les habitacions individuals de 8 a 6 m2 em sembla un error.

Tot seguit us descriure els canvis més importants que ha aportat el nou decret i les raons per què crec que l’article dona una informació poc precisa:

Antecedents: CIU vs. Tripartit

En línies generals, el nou decret que prepara el Govern torna a l’antiga normativa que hi havia quan CiU governava, abans que el tripartit redactés el decret d’habitabilitat vigent i més restrictiu. Com amb molts altres aspectes, el decret del govern d’esquerres exigia més sacrificis al promotor (empresari privat) i podia suposar un encariment del producte final. La crisi actual, especialment destacada en el sector de la construcció, ha fet que CiU torni al decret antic per posar menys traves al promotor que vulgui iniciar una obra. Ideològicament cadacú que pensi el què vulgui, la meva opinió personal és que el decret hauria de ser de mínims, molt flexible i que les preferències del mercat regulessin la resta.

Per aclarir el tema, s’ha de dir que els canvis en el decret afecten sobre tot als habitatges d’obra nova, ja que els requeriments per la cèdula de segona ocupació referent als habitatges usats ja no va canviar gaire amb el govern d’esquerres. Per la gent que no es dedica al sector de la construcció, aquest retorn al decret antic farà que la normativa del tripartit tingui un efecte molt escàs en els nostres habitatges, ja que el decret vigent haurà coincidit majoritàriament en l’època de crisi actual on no s’ha construït gaire i tots els promotors es van afanyar a l’hora de presentar als ajuntaments els seus projectes abans que no els enganxés el decret d’habitabilitat vigent avui en dia, tot i que molts d’aquests projectes no s’hagin construït.

El min icanvi de les mini habitacions

La major part d’habitatges de Catalunya seguiran tenint, o podent tenir, mini habitacions de 6 m2 que, tenint en compte que han de permetre la inscripció d’un cercle de 1,90 m, poden encabir perfectament un llit i l’espai per passar. A més, molt sovint aquestes habitacions no es fan servir com a tal, ja que solen fer de sala de jocs, magatzem, vestidor, rebost, habitació puntual per convidats, etc.

L’efecte negatiu que tindrà la nova mesura serà que, al rebaixar el mínim de metres quadrats d‘habitacions simples, un pis de 65-70 m2 pugui encabir 3 habitacions i, en conseqüència, tindrem pisos més compartimentats i menys flexibles. De fet, aquest és un dels canvis que més celebra l’Associació de Promotors i Constructors de Catalunya (APCE), segons diu l’article, ja que un pis de 3 habitacions és més vendible que un de 2, tot i que tinguin la mateixa superfície. Per tant, és molt difícil pensar que aquest canvi permetrà projectar pisos adequats a les noves famílies.

El què no haurien d’haver canviat

En línies generals, no em sembla malament que la normativa sigui menys exigent, ja que considero que un decret ha de ser de mínims i ha de ser  desig de l’arquitecte i el promotor fer un projecte que el superi, tal i com passa sovint.  De fet, acaba essent l’administració, amb els seus projectes d’habitatge de protecció oficial, qui es pren la normativa més al peu de la lletra. A més, la nova normativa resoldrà moltes incompatibilitats  que hi ha actualment entre el decret i els planejaments urbanístics.

Si que crec que hi ha un aspecte que han tret del Decret d’Habitabilitat vigent i que valia la pena conservar: la ventilació natural creuada. El decret que prepara l’actual govern sembla que no obligarà a que els habitatges tinguin una distribució que permeti la ventilació natural creuada. Tenint en compte el clima mediterrani i humit en què es troba majoritàriament Catalunya, aquesta era una mesura que era molt útil a l’hora d’afavorir l’eficiència energètica dels habitatges.

Què s’hauria de canviar

Creure que el decret d’habitabilitat és gaire bé la única normativa que influeix en la tipologia dels habitatges que es construeixen és un error molt comú. Crec que s’ha de tenir una visió més general i entendre que les normatives urbanístiques, sovint molt restrictives i poc flexibles, són una de les principals traves a l’hora de fer viables econòmicament els projectes i afavorir la bona arquitectura. Tot seguit us enumero alguns aspectes que crec que s’haurien de canviar en els planejaments urbanístics actuals:

• Canviar i flexibilitzar les densitats d’habitatge (coeficient que fixa el nombre d’habitatges d’un sector en relació a tota la seva superfície), ja que es condiciona molt la superfície dels pisos d’un edifici i s’impossibiliten tipologies més petites pensades, per exemple, per lloguer. Si voleu, feu una ullada a l’article de La Vanguardia, i veureu la gran demanda de pisos petits de lloguer que hi ha per singles, separats, avis, joves sense fills, etc.
• Canviar el concepte d’edificabilitat (factor que fixa la relació entre la superfície de sostre edificable d’un sector i la superfície dels terrenys del sector). Crec que s’hauria de comptar la superfície útil  i descomptar la superfície de parets i dels nuclis de comunicació. Aquest aspecte ajudaria a promoure murs més gruixuts i millor aïllats i millors tipologies constructives, ja que no es penalitzaria tant la superfície perduda en escales, ascensors i patis.
• Flexibilitzar el concepte d’habitatge, tal i com assenyala Ignacio Paricio, de l’Associació d’Arquitectes per l’Arquitectura en l’article. Preveure uns principis bàsics i més genèrics permetrien adaptar-se més a les necessitats actuals del mercat, ja que els usos en un habitatge poden ser compartits amb altres activitats o d’ús temporal.

Bé, espero haver ajudat amb aquesta reflexió. La Vanguardia va publicar una enquesta amb una participació de més de 3.000 persones i on el 87% creien que haurien de ser il·legals les habitacions de 6 m2. Vosaltres què en penseu? Creieu que era la pregunta que s’havia de fer?

JAUME HENDRICK’S, ARQUITECTE