Vés al contingut

Hem arribat a les 80.000 visites! Moltes gràcies!

desembre 26, 2013

pepegins

Fa uns dies que vam arribar a les 80.000 visites i ho volem celebrar amb tots vosaltres. Ja fa uns 2 anys que vam començar el bloc de PepeGins i els resultats no podrien haver estat més gratificants per nosaltres. Esperem que estigueu passant unes bones festes i que l’any 2014 sigui per tots un gran any, que ja toca!

Equip de Pepegins

About these ads

La Llei de l’avortament: una raó més per tocar el dos d’Espanya

desembre 22, 2013

Image

<<Si una dona no vol tenir un fill és perquè té una bona raó per no tenir-lo. Pot ser que no estigui casada o que tingui un mal marit. Pot ser que sigui massa pobra per criar-lo. Pot pensar que duu una vida massa inestable o infeliç, o pot pensar que la seva addicció a la beguda o a les drogues pot ser perjudicial per a la salut de la criatura. Pot pensar que és massa jove o que encara li falta una mica per acabar la seva formació. Pot ser que desitgi moltíssim tenir un fill però no encara. Hi ha milions de raons per les quals pot pensar que no està en condicions de proporcionar una llar que contribueixi a criar un nen saludable i de profit.>>

Aquest paràgraf està extret del capítol On s’han ficat els delinqüents? del magnífic llibre Freakonomics dels economistes Levitt i Dubner. En el referit capítol, els autors defensen amb multitud d’arguments, però sobretot amb dades, que la legalització de l’avortament als Estats Units va comportar un important descens de la delinqüència. En efecte, estadísticament, un nen “no desitjat” nascut en una família monoparental, amb una mare adolescent o amb baixos nivells de formació té una propensió molt major a caure en la delinqüència que la mitjana del país.

Sembla mentida que en ple segle XXI, en un país suposadament desenvolupat com Espanya, l’Esglèsia Catòlica pugui Llegir més…

Xina, el gran engany

desembre 8, 2013

xina

El passat dimarts 19 de Novembre, al programa Versió Rac1, el gran Toni Clapés va entrevistar l’economista i divulgador Fernando Trías de Bes arrel de la publicació del seu darrer llibre “El gran cambio”. En aquest llibre l’escriptor explica que, més que estar en un període de crisis, ens trobem al final d’un cicle que va començar a la revolució industrial i va acabar l’any 2001 gràcies a la combinació de varis factors, més importants fins i tot que la bombolla immobiliària.

Segons el senyor Fernando Trías de Bes, hi ha un sèrie de factors determinants en aquest final de cicle que van passar curiosament el 2001. La meva intenció no es reproduir el que es va explicar a la entrevista ni comentar aquest excel·lent llibre, però si que voldria centrar-me en un d’aquests factors, ja que em va tocar viure’l de primera mà i Llegir més…

L’emprenedor de responsabilitat limitada

novembre 29, 2013

Emprenedor de responsabilitat limitada

Heu conegut mai algú que ho ha perdut tot? En els negocis, com en l’esport, a vegades es guanya i a vegades es perd. Però les derrotes en el món dels negocis, al contrari que les esportives, sovint tenen conseqüències funestes amb greus implicacions personals.

Efectivament, un petit empresari o autònom arrisca dia rera dia gairebé tot el seu patrimoni. La figura de la Societat de Responsabilitat Limitada està concebuda, entre d’altres coses, per limitar la responsabilitat patrimonial dels socis envers els deutes de la societat. És a dir, si l’empresa va malament, perdem el que hem invertit en la mateixa, però la resta dels nostres béns queden intactes.

Aquest no era, fins ara, el cas de l’empresari persona física o autònom. Quan una persona exercia una activitat empresarial o professional sense la protecció d’una societat mercantil, responia personalment de tots els deutes del negoci amb tot el seu patrimoni present i futur.

Afortunadament, en la nova Llei 14/2013, de 27 de setembre, de recolzament als emprenedors i a la seva internacionalització aquest escenari ha variat. Llegir més…

Oriol Bohigas, un taxi i jo

novembre 14, 2013

oriol bohigas

Fa uns dies que la Generalitat va lliurar la Medalla d’Or a l’arquitecte Oriol Bohigas per la seva destacada trajectòria en els àmbits de l’arquitectura i  l’urbanisme, especialment en la ciutat de Barcelona. No vull estendre’m parlant de la seva obra , però us puc dir que probablement sigui l’arquitecte amb més influència en la Barcelona que tots coneixem i admirem actualment.

El post d’avui el vull dedicar a explicar-vos una anècdota que em va ocórrer relacionada amb Oriol Bohigas que crec que us pot interessar. Jo tenia uns 20 anys i estava estudiant arquitectura Llegir més…

Temps millors o el conte de la lletera?

octubre 19, 2013

Image

Ahir l’Ibex-35 va tancar per sobre del valor psicològic dels 10.000 punts, fet que no es produïa des de fa més de dos anys. Aquesta setmana Emilio Botín, president del Santander, ha declarat “Espanya està en un moment magnífic. Arriba diners de totes bandes”. La prima de risc d’Espanya respecte el bo Alemany està estable als 240 punts i la d’Itàlia ha caigut fins als 233 punts.

I em preguntareu: i què significa tot això, si la xifra d’atur segueix desbordada? Doncs el que vol dir és que l’estat d’ànim col·lectiu està canviant de forma important i que l’optimisme sobre el futur de la conjuntura econòmica va en augment.

A nivell més personal, us puc assegurar que les converses que mantinc diàriament amb empresaris de sectors ben diversos Llegir més…

PERDUTS EN LA HISTÒRIA: PODREM DECIDIR LLIUREMENT?

octubre 10, 2013

Image

(Avui publiquem l’article que ens ha enviat un dels nostres lectors, el qual es defineix com a “mig xarnego”. Creiem que el seu punt de vista pot ser força representatiu d’un gruix important de la població de Catalunya, tot i que lògicament divergeix de les tesis que habitualment defensem des de PepeGins. Com veieu, aquí totes les opinions són benvingudes. Per tant, us convidem a llegir-lo i, com sempre, a fer-hi els comentaris i aportacions que cregueu convenients) :

Vull agrair abans que res a tots els companys de pepegins l’oportunitat de poder expressar a través de la seva pàgina web els meus sentiments, pensaments i preocupacions davant la situació d’incertesa política que aquests dies preocupa a tots els qui vivim i formem part de Catalunya. Així doncs, si em permeteu, vull explicar el modest punt de vista d’un “mig xarnego” com jo, és a dir, d’algú nascut a Catalunya però de pares andalusos. Crec que pertanyo a un col·lectiu força nombrós que probablement es troba en una mateixa línia de pensament.

Tot analitzant la convulsa i complicada història del nostre poble, hom aprèn dues coses: Llegir més…

%d bloggers like this: